Les mesures per donar més autonomia als centres (organitzativa, pedagògica, de selecció d’equips…) i les dinàmiques d’innovació han emergit els darrers anys al sistema educatiu català com una necessitat per millorar l’aprenentatge. Ambdues generen debats intensos i sovint polaritzats. Això és propi de tota etapa de canvi inicial i, com en tota transició de model, hi ha diversitat de visions i en alguns casos polèmiques o controvèrsies sobre la bondat i les implicacions d’aquestes mesures.
Per aquest motiu en la segona edició de l’edubaròmetre hem preguntat a una mostra representativa de docents sobre aquestes qüestions, ja que és clau entendre com les valoren i quina utilitat els hi veuen per a la millora dels aprenentatges. Aquest és un important condicionant de la seva necessitat i d’allò que cal perquè l’administració educativa les implementi. D’altra banda, en un període de reinversió i d’intens debat sobre quines són les prioritats en les que s’han d’esmerçar els recursos, cal conèixer quines són les principals necessitats dels docents.
Els resultats del 2n edubaròmetre de docents mostren que:
1. El 75% dels i de les docents valoren molt positivament l’autonomia de centre i consideren que millora l’aprenentatge i la qualitat educativa.
- El 84% la relacionen amb una major estabilitat dels equips docents i el 80% amb més capacitat de decisió sobre l’organització, els horaris i el model pedagògic del centre.
- El 74% dels docents creuen que disposar de més autonomia pressupostària o per decidir el currículum milloraria molt o completament l’aprenentatge i la qualitat educativa.
- El 58% dels i de les docents aposten tant perquè el claustre docent tingui més capacitat de decisió com perquè la direcció pugui prendre més decisions organitzatives. El suport a un major poder del claustre és majoritari, inclús entre els docents que formen part de l’equip directiu (el 77% creu que millora molt o completament l’aprenentatge i la qualitat educativa).
- Un 60% de docents considera que la possibilitat de triar els nous docents pel seu perfil milloraria molt o completament l’aprenentatge i la qualitat educativa, un 15% creu que els milloraria moderadament, el 16% que no milloraria o ho faria poc i el 9% no sap o no vol contestar. El 81% dels docents que formen part de l’equip directiu creuen que la mesura generaria millores, mentre que ho creuen el 54% dels que no formen part de l’equip directiu.
Formalment els centres ja disposen d’autonomia pedagògica, i en menor mesura organitzativa. Aquesta elevada valoració d’una major autonomia, podien indicar que els centres no n’estan fent l’ús que tenen reconegut o bé que hi ha obstacles efectius o poc marge real per dur-la a terme.
2. El 83% dels docents creuen que la innovació en educació es una bona manera de millorar l’aprenentatge. La confiança en la innovació està plenament estesa entre els docents del país.
- El 91% dels docents es mostra convençut de que la personalització de l’aprenentatge és molt o completament útil per a millorar l’aprenentatge dels infants i joves.
- El 83% creu que l’aprenentatge cooperatiu, la transversalització curricular, l’autogestió de l’aprenentatge i el treball per projectes són pràctiques que poden ser molt o completament útils per a la millora dels aprenentatges.
- Un 73% considera que els nous models d’avaluació també ho són.
- El 60% dels i de les docents, a més, estan integrant les pràctiques més innovadores (utilitzar grups de treball flexible i adequar les activitats a les possibilitats de cada alumne) al seu dia a dia a l’aula amb freqüència (sempre o habitualment).
- Hi ha un canvi de tendència en les pràctiques a l’aula, ja que el 52% dels docents diuen que no proposen mai o gairebé mai les propostes del llibre de text.
- El 73% dels i de les docents necessiten més temps i recursos per implementar més innovació en les seves pràctiques. Demanen també més formació per gestionar la diversitat de l’alumnat (35%) i per millorar les estratègies didàctiques (27%).
- Aquestes demandes són coincidents amb el què creuen que necessiten els seus centres per treure tot el potencial de l’alumnat: el 64% demana abaixar les ràtios i tenir grups classe més petits i el 34% més formació per detectar i treballar les necessitats de l’alumnat.
- En cas d’una major inversió en educació, el 70% dels docents creuen prioritari invertir en més mestres i abaixar ràtios, seguit de més atenció a l’alumnat amb necessitats educatives (43%), més suport a l’escola pública (35%) i millorar la formació docent (33%).
Per aconseguir que s’estenguin les pràctiques innovadores que els docents valoren que serien efectives, caldrà tenir en compte les ràtios i respondre a les necessitats de formació del professorat. Cal bastir una formació més específica i qualitativa en estratègies didàctiques i en atenció a la diversitat.
3. Els i les docents estan convençuts que la personalització de l’aprenentatge és clau per aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat, amb un 9 sobre 10 d’acord. Tant ells i elles (mitjana del 8,8) com el seu centre en conjunt (7,5) s’esforcen en acompanyar de manera personalitzada l’alumnat.
- Els i les docents coneixen bé l’alumnat (mitjana d’acord del 8,1) i diuen tenir una comunicació fluïda amb les seves famílies (7,9).
- Tenen els coneixements necessaris per acompanyar l’alumnat de manera personalitzada (7,1).
- Ara bé, no creuen tenir el temps i els recursos necessaris per fer aquest acompanyament personalitzat (mitjana de 4,6).
Els i les docents estan compromesos amb la personalització, se senten preparats i s’esforcen en implementar-la. El límit que veuen a aplicar-la en major mesura és el temps i els recursos de què disposen.
4. El 93% dels i les docents diuen que el seu centre dona a les famílies tota la informació que necessiten.
- Els docents es mostren confiats en el nivell d’informació que donen a les famílies, en temes com ajudar els fills en els estudis, el que faran durant el curs o el treball a l’aula. Ara bé, això contrasta amb la percepció que tenen les famílies de la informació de què disposen: el 93% dels docents afirma que donen a les famílies orientacions per ajudar els seus fills en els estudis, mentre que només el 71% de les famílies diu tenir-la; aquest és, de fet, l’aspecte del que les famílies diuen tenir menys informació.
- En totes les etapes educatives hi ha un contrast important entre la informació que els i les docents diuen donar a les famílies i la que les famílies afirmen tenir; d’altra banda, a mesura que s’avança d’etapa educativa el nivell d’informació que es dona i es rep també disminueix.
El contrast entre la informació que es dona i la que els pares i mares diuen tenir, sobretot entre aquelles famílies amb menor capital cultural i en les que el fill o filla no va bé als estudis, demana d’un esforç especial per apropar-s’hi. Que les famílies tinguin les eines necessàries per acompanyar els fills i filles, és cabdal per trencar la reproducció de les desigualtats, pel que els centres han de desplegar estratègies específiques dirigides a aquests col·lectius.
T’has quedat amb ganes de saber-ne més? Doncs, mira’t la presentació de resultats de docents o el dossier de premsa, amb tota l’anàlisi dels resultats. I recorda que també tens un recull dels principals resultats del 2n edubaròmetre de famílies, en aquesta entrada.
Parlem dels resultats? Deixa’ns un comentari!
